26 de setembre 2017

Els nostres clàssics de LIJ: “Mecanoscrit del segon origen”, de Manuel de Pedrolo

-->



He tornat a llegir Mecanoscrit del segon origen. Ho he fet ara, trenta-quatre anys més tard de la primera lectura, i he tornat a caure a les xarxes que estén de manera magistral Manuel de Pedrolo. 

Me l’he llegit, empassat, devorat, tot i saber quin era el final. O potser precisament per això. Per aquella absurditat de pensament que generem alguns lectors quan rellegim: el desig que en arribar a les darreres pàgines ens sorprenguin amb un nou final, tot i que llegint-les constatem que no és així. 

L’Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, i el Dídac, un nen de nou anys, se salven de manera fortuïta d’un atac alienígena que deixa el nostre planeta gairebé desert de vida animal. Els mamífers, humans i animals, han estat anorreats i el paisatge que han d’afrontar l’adolescent i el nen és de destrucció total. Un paisatge descrit de manera realista que ens transmet el silenci abrusador en què ha quedat la Terra. Però també la força i l’alegria de la parella que afronta el repte de sobreviure en soledat amb una felicitat que els neix de dins sense que ho puguin i vulguin evitar. 

M’han tornat a sorprendre la joventut dels protagonistes (quan acaba el llibre l’Alba només té disset anys i el Dídac dotze); l’estil de Pedrolo, clar, directe, amb un punt elegíac, construït a base de petits paràgrafs numerats que m’han remès directament als Evangelis i que augmenta la sensació de trobar-se amb un text únic i fundacional; el lirisme quan narra l’alegria de l’Alba i el Dídac per estar junts, per estimar-se, fins i tot per viure el que els ha tocat viure, no sense una punta de remordiment; els diàlegs, breus i carregats de pensaments; i la descripció acurada d’aquest món de mort i desolació, on l’Alba i el Dídac acaben transitant amb naturalitat. 

L’única cosa que no m’ha sorprès és tornar a constatar que Mecanoscrit del segon origen és un dels nostres millors clàssics de literatura infantil i juvenil. Rellegiu-lo, sisplau.