26 de setembre 2017

Els nostres clàssics de LIJ: “La guerra de les bruixes” de Maite Carranza




M’ha costat fer la tria de clàssics de la literatura infantil i juvenil, que vaig voler que fossin catalans. Me n’he deixat un munt al cove que mereixien ser reivindicats. Penso en Raspall, de Pere Calders; Un rètol per a Curtó, d’Àngels Garriga; La guia fantàstica, de Pep Albanell; La lluna d’en Joan, de Carme Solé i Vendrell; Ot, el bruixot, de Picanyol; La Nana Bunilda menja malsons, de Mercè Companys, i molts, molts més.

I ara que vull reivindicar que els clàssics s’estableixen a base d’estimar, estudiar i promocionar els llibres contemporanis que s’ho valen, em passa el mateix. Quin llibre trio per acabar aquesta sèrie d’articles dedicats als nostres clàssics de literatura infantil i juvenil? En tinc tants a la pila... I sé que triï el que triï no agradarà. Però escullo: la trilogia La guerra de les bruixes, de la Maite Carranza.

Sí, som amigues la Maite i jo. L’amistat, però, no em cega. Els tres llibres de La guerra de les bruixes es mereixen un lloc d’honor perquè hi convergeixen molts dels requisits que es demanen als clàssics: bona literatura, visió pròpia, una història potent que sobreviu al temps, milers i milers de lectors, i encara més milers de lectors. I a sobre, una difusió a nivell mundial. La trilogia, que narra la història de l’Anaïd, la jove protagonista, que descobreix que és una bruixa Omar del clan de la lloba i es veu immersa en la guerra entre el seu clan i les sanguinàries bruixes Odish, parteix d’un imaginari proper, els Pirineus, i d’unes figures fantàstiques pròpies del país, les bruixes, aquí reivindicades també com a elements positius. A partir d’aquí viatja arreu del món, de la mateixa forma que el llibre ho ha fet en forma de traduccions. Per què no s’ha adaptat al cinema o la televisió? Per què no ens hem cregut que teníem un clàssic a l’altura del bruixot de Hogwarts? Tan se val, però encara hi som a temps.

Visca els clàssics de literatura infantil i juvenil catalans!