Aquest estiu he visitat
Irlanda i per una vegada a la vida he sentit que no calia amagar el meu ofici. És
més, que en podia presumir!
El primer xoc el vaig
tenir a Dublin, al Trinity College. A la large
room, no només hi vaig trobar els típics busts d’escriptors, també vaig
descobrir aquest cartell misteriós i impactant que podeu veure a la foto.
Coi, em vaig dir, tres
escriptors de literatura infantil... i amb foto! I premiats! I a sobre ho
publiciten a la sala més visitada pels turistes! Cooooi. Quan vaig arribar a
Barcelona i vaig investigar sobre el contingut del cartell gairebé caic morta
de l’ensurt. I de l’enveja. A Irlanda
donen tanta importància a la literatura infantil que han creat el Laureate na nÓg , un premi bianual que
es concedeix a un escriptor o il·lustrador
de literatura infantil. La iniciativa, de l’Arts Council, amb el suport del Minister for Children and Youth
Affairs, Children’s Books Ireland, Poetry Ireland i The Arts Council of Northern
Ireland, fa possible el contacte de
l’autor premiat amb els lectors de tota Irlanda, durant els dos anys que dura
el seu “regnat”. I tot per posar en relleu la importància de la literatura
infantil. Ells ho tenen clar.
A la botiga del Trinity
College vaig comprar-me, emocionada, un pack amb postals dels autors de
literatura irlandesa més coneguts. Perquè, oh, mare meva, n’estan orgullosos
dels seus escriptors! Un orgull que es traspua per tot el país. A tot arreu
pots veure plaques que et recorden que aquí va viure tal o qual eminència de la
literatura. I els han convertit en icones de la seva identitat. Són els “seus”
clàssics i els llueixen. I els encontorns de Sligo són The Yeats County i pots
visitar la seva tomba, i la casa on va viure, el bosc on es va inspirar el
poeta, i vénen postals amb les seves poesies... postals que la gent compra! I a
Dublin s’han inventat el BloomsDay, per rememorar l’acció del protagonista
d’Ulisses, de James Joyce, i fins i tot pinten murals dedicats a escriptors o
guarneixen una pastisseria amb llibres.
Però això no és tot.
L’impacte final el vaig tenir a Galway. La cadena de llibreries Eason organitza
un club de lectura de la mà
d’un programa de ràdio i els llibres triats són exposats en un lloc preferent
dels seus aparadors. I per acabar-ho de rematar, també tenen un club de lectura
infantil, tot i que aquest no està inclòs al programa de ràdio. Però la
llibreria es pren la molèstia de triar cada més 4 llibres de literatura
infantil i juvenil, perquè la gent els compri, en parli i opini. Cada mes. De
literatura infantil i juvenil.
A Irlanda ho tenen clar.
I aquí? Ai, aquí potser que espavilem. I que tal i com deia Un chat botté, a l’interessant
article sobre la jornada Biblioteca’m,
centrada en iniciatives dedicades a joves usuaris de biblioteca, aquí potser
que ens decidim a fer grans aquelles iniciatives que ja funcionen. A creure’ns
el valor del que ja tenim. I, afegeixo jo, a ser coherents. Si volem un país amb
joves lectors cal que la literatura infantil i juvenil se situí al centre de l’acció.
Exactament allò que fan a Irlanda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada