28 de gener 2015

L’últim violí, segona edició, ressenyes, vídeos i alegries

Avui ha sortit publicada la segona edició de L’últim violí, llibre del que en vaig parlar aquí. Editat per Arcàdia i il·lustrat per Gabriel Salvadó, el conte que explica la història d’un lutier i el seu fill, i de com potser no cal tenir-ho tot, m’està procurant moltes alegries.



Alegries en forma d’una petita peça al programa Via Llibre, feta amb gust i ganes per l’equip d’un programa que, tot i la molt bona feina, desapareixerà de la graella aviat, de forma incomprensible i injustificable. En aquest país la cultura mai és una prioritat d’Estat, ni present ni futur...






Unes altres alegries són les ressenyes que s’han publicat, com la que va escriure en Pep Molist al blog amic Llibres al replà, a la ressenya que podeu llegir aquí titulada 10 regals, 10 lliçons i un violí, en Pep Molist també parla de La llista d’aniversari, La pitjor mare del món, el manual i, és clar, de L’últim violí.

L’últim violí té alguns punts en comú amb La llista d’aniversari, començant per l’autoria del text i del dibuix, i l’edat dels lectors a qui s’adreça. Però allò que lliga més l’una amb l’altra és la idea de fons: la importància de les petites coses, la transcendència dels detalls. L’autora ens presenta una petita galeria de personatges, tots ells definits amb ben poques frases i empastats per dèries diferents, amb la intenció aparent de mostrar-nos l’absurditat d’algunes afeccions i l’autenticitat i coherència d’alguns personatges”

Però no ha estat l’única ressenya. També la Paula Jarrim, la gran llibretera que comanda la llibreria Al·lots, va inaugurar el seu calendari de Sant Jordi 2014 amb l’Octavi i el seu pare. Podeu llegir-la sencera aquí

“Què dir de la nostra estimada fada-padrina Anna Manso? Que ens torna a regalar una història petita, senzilla, serena, però amb molt sentit de l’humor i una sonoritat tal que ben bé podem tancar els ulls i sentir com treballa en el seu taller el pare de l’Octavi. La defensa dels oficis, del treball artesà, de la relació pare-fill. De saber dir prou, faig un pas al costat per després fer-ne vint endavant. La humilitat, valor que avui en dia, en certes esferes, no hi és.”   

La imprescindible Irene de la llibreria de Banyoles L’Altell també es va fer ressò de la publicació del llibre al seu blog que podeu llegir aquí

“És un llibre que convida a tenir debat amb els vostres fills o alumnes d’una manera molt enriquidora i alliçonadora. Fa pensar, i crec que comença amb bon peu aquesta col·lecció. La meva enhorabona als editors per fer llibres compromesos.”

I l’Andreu Sotorra, a la seva pàgina Cornabou, també va dedicar una crítica acurada al llibre. Una crítica que podeu llegir aquí

“El que compta, però, és l'actitud positiva del pare cap al seu fill i l'actitud d'acollida que rep el petit protagonista, una lliçó de les que no s'ensenyen en un manual d'escola sinó de les que s'aprenen en el dia a dia de cada família.”

La Nati Calvo, a Faristol, també n'ha publicat una crítica, que ha rebut 3 estrelles i que podeu llegir aquí

"l’autora desenvolupa amb minimalisme una història delicada que dóna valor a l’art de fer la feina ben feta, a aturar-se en el moment just per prendre aire i saber dir no."

I ja per acabar-ho de rematar, una altra gran alegria me la va donar el Clijcat, el Consell de Literatura Infantil i Juvenil de Catalunya, en seleccionar el llibre pel Premi Atrapallibres en la categoria de lectors de 9 anys. Estic molt ben acompanyada amb un bon escriptor i dues bones escriptores. Amb l’Andreu Galán ja ens hem conegut personalment i vam parlar de fer un sopar plegats, amb la Montserrat Galícia i la Muntsa Fernàndez per celebrar que tots quatre seleccionats som escriptors en català. Seguiré informant i si voleu saber més informació sobre el premi i els finalistes la teniu aquí


El Premi Atrapallibres no té dotació econòmica però el seu premi val un imperi. Així com la selecció ha estat feta per un jurat d’experts (adults), el resultat final el decidiran els lectors (de l’edat de cada categoria, en el meu cas, 9 anys) que s’organitzen en clubs de lectura a escoles i biblioteques. Per saber quin és el veredicte haurem d’esperar al mes de maig.

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)