21 de juny 2013

Perduts a la Viquipèdia




Mai m'havia plantejat escriure una obra de teatre. Ho admeto, em feia respecte. Però a les escoles passen coses, com ara que comparteixes l'educació i la creixença dels fills amb gent que t'engresca i t'enreda a fer allò que tanta basarda et produeix. La Teresa Pombo i el Pere Planella, fins fa un parell d'anys eren els pares de l'Albert. Ara, a més, són els còmplices i els “culpables” que jo us expliqui el que us estic explicant. El Pere Planella és director de teatre i la Teresa Pombo també, i exerceix de professora de teatre per nanos a una escola de Barcelona. La Teresa tenia moltes ganes de dirigir una obra adreçada a públic familiar que NO fos moltes coses: avorrida, cursi, amb senyors i senyores disfressats de nens, tova, pedagògica molt per sobre que imaginativa, amb un discurs incomprensible... I SÍ volia que fos: divertida, amb ritme, amb actors que fossin nens, que s'adrecés de tu a tu al públic, que tractés als nens com a persones intel·ligents, treballada, esbojarrada, amb molta imaginació tot i que pogués contenir una intenció didàctica, amb una posada en escena moderna... I me la va encarregar.

Per escriure-la vaig partir d'un esquetx escrit per la mateixa Teresa sobre uns científics i uns nens que visiten un laboratori. La idea era parlar de ciència i dels científics. A partir d'aquí em van donar carta blanca i el que en va sorgir és el text Perduts a la Viquipèdia. Una de les meves lectures infantils preferides és la novel·la de Gianni Rodari “Jip en el televisor”, en el que el protagonista és xuclat per la televisió i interactua amb els protagonistes de les sèries i programes que tant li agraden. Aquesta llavor d'idea i la desconcertant notícia sobre els neutrins, l'experiment que demostrava que anaven a més velocitat que la llum, el rebombori científic que es va formar, i el posterior desmentiment i l'explicació que tot havia estat un error va ser una altra font d'inspiració. També va ser important a l'hora de crear als dos protagonistes, la persistent presència en tota mena de diàlegs entre pares i mares, de noms tant estranys i ja tan comuns com TDA i TDAH. O sigui, de nens a la lluna, o enfavats (Trastorn de Dèficit d'Atenció) o de nens més inquiets que el cul d'en Jaumet (Trastorn de Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat). No és estrany, per tant, que la nena es digui Ada, tot i que a l'escola li diguin Enfa, d'enfavada, i que el nen es digui Jaume, i rebi el mal nom de Cul. 

 

Un cop escrit vam anar a oferir el text al Ramon Simó, director del Festival Grec de Barcelona. El Ramon Simó va rebre la proposta amb entusiasme i ha estat un personatge clau perquè aquesta obra es pogués fer. És ell qui ha endegat la programació regular d'obres de teatre per a públic familiar al festival (ara amb el nom de Minigrec), i sempre s'ha mostrat a favor de dignificar aquesta mena d'espectacles. L'any passat “Perduts a la Viquipèdia” va estar a punt d'estrenar-se però la retallada pressupostària del Grec 2012 ho va fer impossible. I ara, per fi, la data de l'estrena ja s'acosta.

També ha estat important la participació de l'Obra Social “la Caixa”, a través del departament de programació teatral de Cosmocaixa, que ha ofert assessorament científic i una part del finançament. A l'obra les pantalles i els recursos audiovisuals tenen un gran relleu, i per això sense la col·laboració de la Fundació Jesuïtes Educació, l'Escola d'Audiovisuals Sant Ignasi Sarrià i el suport d'Audiovisuales Data SL. l'obra hauria estat més difícil de produir.

Com ja us he dit, la direcció corre a càrrec de la Teresa Pombo i la produeix Zitzània Teatre i el Grec 2013 Festival de Barcelona. I l'espectacle està protagonitzat pels nens Víctor Ortega i Jana Roa i pels actors Ricard Farré i Arnau Puig. Amb la col·laboració de Lloll Bertran, Santi Ibàñez i Josep Minguell. Aquí podeu veure a l'equip assajant, tot i que falta el Víctor Ortega. 

 

Ja, ja, i de què va?
Perduts a la Viquipèdia explica la història de dos nens, l'Ada i en Jaume. Cap d'ells té ganes de fer el treball que els ha encarregat la mestra sobre un científic de la seva elecció. L’ordinador cau a terra, i de dins en surt el mateix Albert Einstein perseguint el Neutrí, una petita partícula elemental que se’ls endú a l'interior de la Viquipèdia! Allà coneixen el matrimoni Curie, Monturiol, Leonardo Da Vinci, Watt, Faraday i molts d'altres que els ajudaran a tornar a casa aplicant el mètode científic. L'Ada i en Jaume tornaran transformats d'aquesta meravellosa aventura científica.

Perfecte. On puc comprar les entrades?
Si us ve de gust veure-la podeu comprar les entrades aquí: https://www.koobin.com/icub/index.php?action=PU_evento&Ev_id=118&idioma=CA

A partir de quina edat es recomana? On es fa? I quins dies?
Edat recomanada: a partir de 7 anys
Dies: 6 i 7 de juliol
Horari: 12:30
Lloc: sala Ovidi Montllor, Mercat de les Flors.
Adreça: Carrer Lleida 59, Barcelona
Com hi arribo: Metro Plaça Espanya o Poble Sec. Bus 55


10 de juny 2013

APE (Autors i Autores en Perill d'Extinció). El manifest.

El divendres dia 7 de juny, a la sala Escriptors de l'AELC, a l'Ateneu Barcelonès, es va constituir l'APE, la plataforma d'autors de literatura infantil i juvenil... per ara. En formo part activa i us puc dir que tenim ganes de canviar moltes coses. La primera, la pràctica de la socialització del llibre literari a les escoles i instituts. Aquí en teniu el manifest.



Benvolgudes i benvolguts Mestres, AMPES i Institucions Educatives,

Els autors i autores de literatura infantil i juvenil d’aquest país us estem molt agraïts per tota la tasca de foment de la lectura que ha fet l’Escola Catalana al llarg d’aquests darrers trenta anys i que ha permès que els nostres nens i nenes estimessin els llibres, les editorials publiquessin literatura catalana infantil i juvenil, les llibreries venguessin llibres catalans i els autors i autores en la nostra llengua poguéssim viure de la nostra feina (tot i que precàriament) i crear un món de ficció per als nostres infants i joves. Tot plegat ha possibilitat l’enfortiment del teixit cultural i industrial català.
Podem dir amb orgull que hem aixecat un país de lectores i lectors en la nostra llengua que coneixen de prop els autors i tenen una biblioteca personal amb llibres signats i farcida de records.
Durant aquests anys els nens i nenes de les escoles catalanes han tingut un contacte directe amb els escriptors i escriptores i els il·lustradors i il·lustradores que ens hem acostat a les aules per comunicar-nos directament amb ells i respondre a les seves curiositats. Els hem explicat com s’escriu un llibre, com es creen els personatges, com s’inventen les històries, com es dibuixen els àlbums...
L’alumnat català ha après que els llibres tenen un valor real i simbòlic i que són els seus amics, els seus companys de viatge, el refugi dels seus somnis. I entre tots i totes hem contribuït a crear un país més culte, més pròsper i més europeu amb uns índex de lectura i consum de llibres prop dels nivells francesos i alemanys.
Això ha estat des de la democràcia fins fa uns anys, sense oblidar els pioners que van obrir camins en temps difícils, des d’institucions com Rosa Sensat o editorials com La Galera, passant per autors com Emili Teixidor, Joaquim Carbó, Sebastià Sorribas o Josep Vallverdú.

Ara, l’any 2013, a moltes escoles de Catalunya es considera que els llibres són una despesa prescindible per a les famílies i s’ha estès la pràctica de “reutilitzar-los” sense fer distinció entre llibre de text i llibre literari.
El Departament d’Ensenyament de la Generalitat havia col·laborat a aquest procés amb el seu programa d’ajuts, institucionals, a les AMPES que sol·licitaven el finançament de llibres de lectura per a ser socialitzats, però l’any 2011 va rectificar gràcies al Manifest per la No Reutilització del Llibre literari a les Aules que vam promoure els autors. El Manifest va ser signat per més de 400 persones vinculades al món del llibre i podeu trobar-lo aquí: http://noreutilitzacio.blogspot.com.es/


I, malgrat tot, la realitat actual és que la majoria de les famílies no compra llibres als seus fills.

Qualsevol decisió que modifica una dinàmica determinada comporta conseqüències.
Les conseqüències del “reciclatge”,“socialització” “reutilització” o “segrest” provoca problemes i EROS en editorials, el tancament de llibreries, la descatalogació de llibres i, naturalment, l’abandonament de l’escriptura professional de molts autors i autores.
Però el pitjor de tot és que amb aquesta iniciativa s’ha desvaloritzat el llibre als ulls dels nostres infants i s’han buidat les llars catalanes de llibres. La “tasca educativa” que es pretenia ( carregada de bones intencions) està aconseguint modificar negativament la motivació lectora, els hàbits lectors, la relació lector-llibre i molts altres aspectes que seran irreversibles un cop els nostres nens i nenes siguin adults.

Us convidem a reflexionar sobre les conseqüències de la vostra decisió i a plantejar-vos si voleu educar nens i nenes en l’amor i el respecte als llibres i la lectura, si voleu mantenir una cultura literària i editorial pròpia i si voleu que hi hagi autors i autores catalans que escriguin en la nostra llengua i s’adrecin als vostres alumnes des del nostre imaginari col·lectiu.
Ho teniu a les vostres mans.

QÜESTIONS PER A LA REFLEXIÓ SOBRE EL “RECICLATGE” I /O “SOCIALITZACIÓ DE LLIBRES LITERARIS A L’ESCOLA.


Entenem per SOCIALITZACIÓ DEL LLIBRE LITERARI del llibre literari a l'aula : la compra de 25 o més llibres del mateix títol idèntics --propietat del Centre Educatiu---prescrits per a un curs com a lectura obligatòria per ser llegits any rere any pels alumnes que cursaran aquell nivell, independentment del professorat que tingui assignat el curs i les seves preferències personals.

Queden fora d’aquesta consideració les experiències pedagògiques com ara “maletes de lectura”, “la biblioteca d’aula” “la biblioteca de l’escola” o altres activitats que molts mestres i professors i professores fan servir per transmetre el gust per la lectura al seu grup classe.
 
Creiem que aquesta mena de “socialització” del llibre de lectura s’ha produït paral·lel.lament a la socialització del llibre de text a les Escoles i que s’ha fet amb la mateixa finalitat d’estalvi del seu cost sense reflexionar suficientment sobre com pot afectar la motivació lectora del professorat i de l’alumnat, la didàctica de la tasca docent a l’aula i els contravalors que indirectament reben els estudiants sobre el que és un llibre i el seu ús.

Els autors i autores ens preguntem:

Quines finalitats persegueix “la reutilització”? Fomentar la lectura o estalviar el cost de compra d’un llibre única i exclusivament? En el cas de famílies necessitades entenem que és imprescindible proporcionar bosses de llibres, però en el 90% de les llars catalanes la compra d’un llibre de lectura de vuit euros és una despesa assumible i petita comparada amb altres despeses educatives que les famílies assumeixen naturalment (motxilles, material escolar, material esportiu, connexió a Internet, sortides i quotes en el cas de les escoles concertades etc).

Com afavoreix un llibre “socialitzat” el foment de la lectura? Augmenta el nombre de lectures per alumne disposar de vint-i-cinc llibres de títol repetit dins l’aula? Per quantes mans passa a l’any cada llibre? Quants llibres es llegeixen els nens al llarg d’un any gràcies a aquest sistema amb un títol idèntic i repetit?

Quants anys de prescripció obligatòria en un mateix nivell suporta un llibre? Cinc, sis, deu anys llegint un mateix llibre perquè és propietat de l’Escola i cal amortitzar el seu cost?

Si ja hi ha llibre assignat de lectura com s’implica el professorat en la recerca de novetats i prescripcions? Quin estímul té el professorat per recomanar lectures i estar al dia de les noves publicacions, revistes prescriptores i associacions pedagògiqes de foment de la lectura si ja té un llibre assignat que no pot canviar?

Quina és la motivació didàctica del professorat en el cas de no haver triat el llibre? Si no ha triat la lectura i tal vegada no l’hi interessa o no és del seu gust com podrà transmetre l’entusiasme i les ganes de llegir als seus alumnes? Els professors canvien sovint de centre i de nivell i en arribar a un curs amb llibre socialitzat la lectura li ha vingut imposada.

Què passa quan alguns llibres es deterioren? L’estat físic del llibre pot ser un mal conductor de la vinculació del nen amb l’objecte? Què sent un nen quan li toca un llibre vell i fet malbé?I si l’únic espai de lectura per impedir el deteriorament o la pèrdua del llibre és l’aula no es relaciona masa directament el llibre de lectura amb el llibre de text obligatori?

Com es renoven els títols de la biblioteca de l’Escola si s’ha invertit una quantitat alta de diners en la compra de títols repetits per aula? I si aquests 25 títols idèntics fossin 25 títols diferents renovats any rere any com a inversió en l’ “actualització” que requereix una biblioteca Escolar?

I d’altra banda el que entenem per “socialització del llibre literari a l’aula” creiem que afecta;

LA TRANSMISSIÓ DE CONTRAVALORS QUE REP L’ALUMNE

Potser l’’alumnat ES PREGUNTA:

Hem de considerar el llibre només propietat de l’escola? Si el tenim només a l’escola, no el podem llegir o rellegir mai a casa? El podem subratllar? Hi podem anotar coses? On quedarà constància del nostre nom i la data en què el vam llegir?

És necessari que hi hagi llibres a casa? Quin llibre agafarem quan volguem llegir ben acomodats al sofà, o a la terrassa, o quan anem de viatge? Quins llibres compartirem amb la família? Quins llibres tenim a la nostra habitació? Tenim biblioteca personal?

Cal que existeixin les llibreries? És només tasca del professor la recomanació dels llibres de lectura? Es bo estar al dia les novetats? On, si no a les llibreries tenim el plaer de triar i remenar llibres nous abans d’escollir la lectura que ens sedueixi?

Què en queda de la visita d’un autor o una autora a qui hem llegit i que ens ha agradat? Com recordarem el que l’autor o autora ens ha dit del llibre? El llibre signat o dedicat és el senyal d’una implicació directa entre els autors, els lectors i les lectures.

Són realment cars els llibres de lectura d’escola? Costen sobre els set o vuit euros. Un menú de vuit euros és barat i un llibre de vuit euros és car? No és equiparable alimentar el cos i la ment? Sabíeu que n’hi ha molts que es fan amb paper reciclat i que són ecològics i sostenibles?

Un llibre és un bon regal? Està carregat d’emocions, d’històries, d’aventures, d’humor. Quan regalem un llibre volem compartir amb la persona que el rep totes les sensacions que transmet el seu contingut. Si percebem que el llibre ja no té valor, tindrem ganes de regalar-ne?

Què significa comprar un llibre? És una despesa innecessària i prescindible? La cultura ens ajuda a formar-nos. A descobrir, a aprendre, a desenvolupar la nostra personalitat. Pagar vuit euros per una novel·la, un llibre de relats o de poemes, o per un àlbum il·lustrat és llençar els diners? No seria millor considerar el llibre com una inversió en comptes d’una despesa?

Tenim diners per comprar un Ipod, o una dessuadora de marca, o la connexió a internet al mòbil, o un videojoc? Tot això té un valor sentimental i una implicació directa amb les nostres emocions o és purament funcional? Un llibre de lectura de vuit euros ens sembla car i un videojoc de cinquanta no?

Quin valor té la feina d’un autor o autora? Ens hem preguntat mai d’on treu els diners que el permeten tirar endavant i escriure les històries que llegim? Un fuster, un paleta o un metge cobren per la feina que fan. Ens fabriquen un moble, ens tomben un envà o ens operen i nosaltres paguem un diners per la feina feta. Pensem que els creadors no han de cobrar per la tasca que fan? Si la cultura no es paga (pirateria), qui farà res per la cultura?


QUINES CONSEQÙENCIES TÉ PER ALS LLIBRES, ELS AUTORS I LA NOSTRA CULTURA LA DECISIÓ DE “SOCIALITZAR” ELS LLIBRES?


 Els llibres socialitzats són ràpidament descatalogats per falta de vendes. Sovint els llibres exitosos -que són els que més es “segresten” a les aules- són condemnats a desaparèixer.

Les editorials infantils i juvenils i impremtes entren en crisi. El sector editorial representa un percentatge important de la nostra industria cultural. Els llibres socialitzats suposen acomiadaments, disminució de salaris, condicions més precàries de treball i possibles tancaments editorials amb la conseqüent pèrdua de col·leccions i títols que pot suposar.

Les llibreries tanquen. Sobretot les de proximitat, que en bona part depenen de les compres escolars periòdiques. Molts pobles i ciutats petits veuen desaparèixer les seves llibreries i llibreters.

Les estratègies editorials es decanten envers les traduccions d’èxits internacionals i no publiquen literatura catalana infantil i juvenil. Els resulta més eficaç apostar per bestsellers d’imitacions i modes que poc tenen a veure amb la nostra realitat. El futur augura una colonització cultural i lingüística.

Els autors i autores catalans de literatura infantil i juvenil deixen d’escriure. En veure disminuïts els seus ingressos entre un 30 i un 50 per cent no poden continuar dedicant-se precàriament a l’escriptura ni visitant escoles.

I sobre aquest darrer punt, que ens afecta directament, volem ser clars i parlar-vos de les nostres condicions laborals sobre les quals hi ha mites i llegendes fonamentats en el desconeixement.





EL QUE NO SABÍEU SOBRE LES CONDICIONS LABORALS DELS ESCRIPTORS

Els qui vivim de l’escriptura som una espècie en vies d’extinció. Som treballadors autònoms i, com a tals, gairebé no disposem de drets ni cobertures. No tenim nòmina. No tenim vacances. No tenim atur. No tenim baixes per malaltia.

  • Mensualment un autor/a paga una mitjana mensual de 600 euros al règim de la seguretat social d’autònoms per poder-ne cobrar 1.000 en la jubilació i cobrir la seva cobertura sanitària.
  • Els avançaments per un llibre infantil-juvenil són de l’ordre de 1000 euros bruts. (790 nets) en concepte de drets d’autor futurs. Es lliuren un cop ha estat escrit el llibre.
  • Les liquidacions pels llibres es fan UN COP a l’any. Representen entre el 10% i el 5% del preu del llibre sense IVA (aprox. 50 cèntims per llibre).
  • A la liquidació anual bruta s’ha de descomptar el 21% d’IRPF i s’ha de dividir en 14 parts (per poder disposar de pagues per Nadal i vacances).
  • Durant l’any l’autor ha d’autofinançar l’escriptura dels seus llibres amb les liquidacions de les vendes dels llibres anteriors. (autocrèdit)
  • Els premis literaris són un “avançament” en concepte de drets d’autor futurs.
  • Les agències literàries (en el cas de tenir-ne) cobren un percentatge del 15% brut de les vendes dels autors i autores.

Els autors som treballadors amb pocs drets sindicals (gairebé cap) que arrisquem el nostre temps i la nostra creativitat i que aspirem a viure sòbriament de la nostra feina.

ES DIFÍCIL SOBREVIURE AMB L’ESCRIPTURA, PERÒ CAL QUE SIGUI POSSIBLE.

I malgrat tot, durant tots aquests anys no hem perdut la il·lusió i hem buscat la manera de continuar escrivint per a nens, nenes i joves fent altres feines complementàries que ens permetessin viure i ens deixessin el temps necessari per dedicar a l’escriptura (col·laboracions periodístiques, traduccions, guions, xerrades, conferències, classes, seminaris...). Hem arriscat la seguretat de la nòmina per la contribució a un imaginari col·lectiu que no existia en els anys 70. Ara, gràcies a nosaltres, els escriptors i escriptores, els joves catalans tenen referents de ficció que abans només trobaven en els autors anglesos, escandinaus o francesos. Pensem el món des d’aquí, des de casa nostra, ben a prop seu. Estimem la llengua, estimem la cultura, promovem la imaginació i la creativitat dels nostres infants i creiem fermament que un país s’aixeca gràcies als seus futurs ciutadans i als valors que hagin adquirit al llarg dels seus anys d’educació.
Per això escrivim per als nostres petits i joves i els parlem d’aquelles coses que ens preocupen i els fem pensar, somniar i desitjar un món millor.




MANIFEST

SALVEM LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL CATALANA.
La situació actual del sector del llibre juvenil i infantil català -provocada per la socialització massiva de llibres literaris- ens aboca a una perillosa catàstrofe que si no corregim ràpidament pot acabar essent irreversible.

ELS AUTORS I AUTORES DE LIJ EN PERILL D’EXTINCIÓ APE, demanem a l’Escola Catalana, a les AMPES, al Professorat i a les Institucions Educatives i Culturals de Catalunya que reflexionin seriosament sobre les conseqüències pedagògiques, culturals, econòmiques, creatives i identitàries que comporta el “reciclatge” de llibres literaris a les aules i que col·laborin a evitar aquest drama.

DEMANEM:

La supressió de la política de “socialització” de llibres literaris a l’Escola i la recerca de solucions per tal de proporcionar aquests llibres als nens que no s’ho poden permetre (donacions editorials, beques nacionals o estatals, préstec bibliotecari, fons d’autors, creació de fundacions).

El foment del valor social del llibre com a objecte, com a regal, com a tresor.

La inculcació del valor sentimental del llibre i de la relació íntima que s’estableix amb el seu lector/a. (biografia personal, memòria infantesa, símbol, record).

La inversió anual en la biblioteca escolar amb compres de llibres actualitzats i proporcionals al nombre d’alumnes que la utilitzen. Nous programes de revitalització de les biblioteques.

L’educació de pares i mares perquè fomentin la visita a llibreries, la compra periòdica de llibres, la creació de biblioteques familiars a les llars i la lectura compartida.

El reconeixement de la importància de la feina de les persones que fan possible que existeixin els llibres ( autors, il·lustradors, editors, llibreters etc.).

La valoració de les trobades d’autors i lectors a les Escoles i Instituts com una oportunitat privilegiada d’estímul a la lectura.

La recomanació a les aules, la presència a les biblioteques i la visibilitat a les llibreries de llibres d’autors catalans, en equitat amb els autors estrangers.



APE ( AUTORS I AUTORES EN PERILL D’EXTINCIÓ)


En aquests moments formem part de l'APE:



Pasqual Alapont, Josep Albanell, Núria Albertí, Ricardo Alcántara, Mercè Anguera, Mercè Arànega, Cinta Arasa, David Arumí, Jesús Ballaz, Santi Baró, Ignasi Blanch, Victòria Bermejo, Àngel Burgas, Marta Cabrol, Sergi Càmara, Eulàlia Canal, Mercè Canals, Carles Cano, Anna Canyelles, Maite Carranza, Jaume Cela, Jordi Cervera, David Cirici, Salvador Comelles, Agustí Comotto, Jaume Copons, Carles Cortès, Jordi Cortès, Toni Cotet, Toni Cucarella, Antoni Dalmases, Marta Dansa, Jordi de Manuel, Rodolfo Del Hoyo. Miquel Desclot, Lluïsot Domènech, Montse Español, Begoña Esteban, Núria Feijoó, Txus Fernàndez, Lluís Farré, Jordi Fenosa, Anna Fité, Jordi Folck, Mercè Galí, Montserrat Galícia, Dolors Garcia i Cornellà, Antoni Garcia Llorca, Albert Garcia Pascual, Pilar Garriga, Paco Giménez, Sandra Gómez, Josep Gòrriz, Maria Grau, Xavier Gual, Lluís Hernàndez Sonali, Pau Joan Hernàndez, Xavier Hernpandez, Ramon Homs, Eduard José, Maria Angels Juanmiquel, Alegria Julià, Òscar Julve, Gemma Lienas, Josefina Llauradó, Lluís Llort, Enric Lluch, Cristina Losantos, Salvador Macip, Anna Manso, Xavier Margenat, Glòria Marin, Eduard Márquez, Shaudin Melgar-Forester, Meritxell Martí, Pere Martí Bertran, Andreu Martín, Joan Antoni Martín Piñol, Frederic Mayol, Francesc Miralles, Pep Molist, David Nel·lo, Elena O'Callaghan, Miquel Obiols, Mertxe París, Pol Pascual, Lena Paüls, Mabel Piérola, Joan Pla, Nathalie Pons, Joan Portell, Gisela Pou, Núria Pradas, Joan de Déu Prats, Gemma Puig, Elisenda Queralt, Maria Carme Roca, Elisenda Roca, Sebastià Roig, Teresa Roig, Pere Rosselló, Carles Sala, Gemma Sales Amill, Xavier Salomó, Gabriel Salvadó, Eva Sans, Care Santos, Eulàlia Sariola, Jordi Sierra i Fabra, Isabel Clara Simó, Andreu Sotorra, Maria Tarragó, Anna Tortajada, Mercè Ubach, Clara V. Fleck, Rafael Vallbona, Jordi Vila, Toni Villalobos


06 de juny 2013

El cove de les paraules 2012/13




Aquest curs que està a punt d'acabar he viscut una primavera frenètica de projectes, idees, anades i vingudes. Tantes que no he tingut temps d'explicar gairebé res. Començo avui i poso al dia aquest blog tan maltractat parlant del Cove de les paraules. Més endavant explicaré la meva experiència amb VoxPrima i les sessions de Pictoescriptura, els guions del programa Una mà de contes i l'estrena dins del festival Grec (Minigrec), del primer text que escric per a teatre, adreçat a públic infantil. Només avanço que es diu “Perduts a la Viquipèdia”, que es farà al teatre Poliorama de Barcelona el 6 i 7 de juliol, que la informació la teniu aquí i que les entrades les podeu comprar aquí.

Quarta edició del Cove de les paraules
Ja fa quatre anys que el Cove de les paraules es va posar en marxa i cada curs ha representat un pas endavant. El projecte d'animació lectora per a nens de quart de primària de la ciutat de Salt segueix comandat per dues persones tant potents com la Bàrbara Arjona, bibliotecària de la sala infantil de la Biblioteca Iu Bohigas de Salt, i el Pep Culell del Centre de Recursos Pedagògics del Gironés. Sense ells el cove no seria el cove.

L'objectiu, com sempre, és que el nens llegeixin, observin, investiguin i escriguin. Fins ara s'havia utilitzat un blog com a eina de comunicació. Era aquí on s'anava informant que totes les classes s'havien llegit el llibre acordat, que fins el curs passat era el meu llibre La Rita fredolica i que aquest any s'ha canviat per l'Oulembe el saurí, escrit pel Joan de Déu Prats i il·lustrat per l'Àfrica Fanlo. El motiu no és altre que les ganes de parlar de l'aigua i de l'entorn natural que els envolta i el llibre és una bona eina perquè amb una història senzilla i preciosa, la persecució d'un núvol, planteja preguntes i paradoxes. 



Però no ha estat l'únic canvi perquè del blog, s'ha passat a una wiki, una web amb accés només per a persones autoritzades que no és més que una llibreta comú on poder escriure i treballar de forma conjunta. Un cop acabat i revisat el projecte la feina (neta, polida, endreçada) s'ha passat al blog del cove perquè tothom el pugui consultar públicament. 
 

La manera de funcionar ha estat també una mica diferent:

  1. Lectura del llibre Oulembe el saurí. Al llarg del primer trimestre tothom havia de llegir el conte.
  2. Visites guiades al riu Ter i a les deveses de Salt. Al segon trimestre, de la mà de la magnífica educadora ambiental Helena Rodríguez, visitaven el territori natural de Salt, amb l'objectiu d'observar i prendre notes per després inventar un personatge de ficció.
  3. Articles. Simultàniament, els vaig escriure a les pàgines de la wiki alguns articles al voltant de l'escriptura per anar escalfant motors.
  4. Creació de 13 personatges. Cada classe inventava un personatge de ficció basat en les observacions naturals fetes a les Deveses i que després hauria de formar part d'una llegenda que també caldria crear de nou. No ho feien les 13 classes de cop, sinó que, setmana a setmana, dividits en 4 grups, escrivien el seu personatge a la wiki. Jo els feia suggeriments i correccions i ells acabaven de polir la seva creació. Una classe tenia dues setmana per escriure, corregir i polir el seu personatge. Per tant, aquesta fase va durar 8 setmanes.
  5. Creació de 4 llegendes. Amb els personatges creats ara calia inventar les 4 llegendes. Ho vam fer amb la tècnica dels anys anteriors del conte conjunt. Jo començava la història, partint de la feina feta amb la creació dels personatges de cada grup, una classe continuava, jo feia l'enllaç, una altra classe continuava i així fins que una classe tancava la llegenda. Hi havia grups de 4 classes i grups de 3 i les llegendes, per tant, tenien més o menys capítols segons aquest condicionant. L'important era que cada grup, alhora d'escriure el seu capítol, comptava amb el personatge que ell havia creat però també amb els de les altres classes que formaven part del seu grup. I que també vam introduir la correcció. La classe penjava la primera versió, jo els feia preguntes i correccions i ells tornaven a penjar la versió definitiva amb modificacions.
  6. Tancament del projecte. El 31 de maig, al teatre de Salt, es va fer l'acte de tancament del projecte. Allà els nens i nenes van veure com els seus personatges cobraven vida. Els alumnes de 1r del Grau Superior d’Animació Sociocultural i Turística de l’IES Vallvera de Salt, van representar cada personatge amb la tècnica del teatre negre. Aquí teniu un vídeo. 



Després van parlar les autoritats, vaig pujar a l'escenari amb la meva caixa d'eines d'escriptora, farcida d'objectes que val fer veure com havien treballat i, finalment, es va repartir a totes les escoles el llibre amb la feina feta: Un cove de llegendes



La intenció és tornar a repetir El cove de les paraules el proper curs però l'economia mana i un projecte que anima a llegir, escriure, imaginar i els fa sentir part d'una mateixa ciutat, perilla. Espero que us pugui explicar que les institucions permetin que el Cove tingui llarga vida.

Per visitar el blog del Cove de les paraules cliqueu aquí







"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)