22 d’abril 2013

Sant Jordi




M'agrada i no m'agrada. M'atabala i m'alegra. Hi tinc grans disgustos i grans alegries. No tinc clar si és un desgavell, si ens equivoquem, si tot plegat és un atac de bogeria o una operació d'intel·ligència. Tant és. Sant Jordi és el 23 d'abril i jo seré signant i saludant a dos llocs. No sé si signaré massa, però veure “allò” des de l'altra banda de la taula, és molt interessant.

11 a 12 hores Abacus - Plaça Catalunya (Barcelona)
19 a 20 hores Llibreria Al·lots Petit Príncep – Rbla. Catalunya amb Consell de Cent

Bon Sant Jordi i feliç lectura per tot l'any

17 d’abril 2013

Una pistola en cada mano: la taula rodona



El dia 27 de març l'associació de guionistes a la que pertanyo, el GACl'Acadèmia del Cinema Català i la SGAE i la Fundación Autor van organitzar la taula rodona anual amb els guanyadors del Gaudí al millor guió original. Aquest any, per tant, els convidats eren Cesc Gay i Tomàs Aragay, responsables del guió de la pel·lícula Una pistola en cada mano. El GAC em va oferir moderar la taula i vaig acceptar per un seguit de motius: la pel·lícula m'havia agradat molt, el Cesc Gay i jo vam treballar plegats en un projecte d'incert destí, Les tres bessones i la màquina del món, i vaig poder veure i viure de primera mà la seva manera de treballar, i, a més, perquè tenia moltes preguntes per fer-los sobre la seva manera de treballar, en aquest projecte i en els projectes anteriors en els que han col·laborat. Sí, el Cesc Gay i el Tomàs Aragay són parella de fet creativa i tenien moltes coses per explicar-nos.

Per als que no veu poder assistir-hi aquí teniu el vídeo. Jo no l'he mirat (m'horroritza veure'm), però us puc assegurar que el contingut de les respostes és molt interessant. I espero que les preguntes també. 

 

05 d’abril 2013

Una mà de contes (2): 5 contes d'escriptors


Aquí teniu els cinc guions-contes sobre escriptors que vaig escriure pel programa Una mà de contes i que es poden veure en emissió. De totes maneres, no deixeu de visitar la pàgina web del programa, tant vosaltres, com els vostres fills (petits i no tant petits). Us la torno a enllaçar aquíHi podreu consultar i veure un munt de contes fets al llarg d'onze anys d'emissió, i podreu/podran jugar amb els tallers per fer contes propis. També, per tots aquells que hi tingueu més interès, hi trobareu una secció de recomanació de llibres amb petites peces de vídeo o, senzillament, textos engrescadors. I seccions en les que s'explica com i perquè s'han fet alguns contes. Un pou magnífic per pouar imaginació.


Hi havia una vegada... Joan Amades

El folkorista Joan Amades recorre Catalunya dalt d'un ruc a la recerca d'una misteriosa frase que xiuxiueja... hi havia una vegada. 



El somni de Lola Anglada

La guerra s'ha acabat i l'escriptora Lola Anglada ha perdut el desig d'escriure i dibuixar. Fins que un dia té un somni: els seus personatges la vénen a cercar per anar a fer un volt per Barcelona. 

 

Les golfes de Can Mauri i Pere Calders

A la masia dels seus avis el petit Pere Calders dibuixa i escolta històries a la vora del foc. A les golfes del mas topa amb una òliba xerraire que el repta a inventar contes per salvar la vida d'un petit ratolí. En les narracions que inventa s'apunten les futures històries que escriurà de gran. 

 

Gianni Rodari i els contes fantàstics

Gianni Rodari, de jove, va fer de mestre a un poblet de les muntanyes d'Itàlia. Era la segona Guerra Mundial i un dels seus alumnes, ja gran, recorda quina mena de mestre era, i com la fantasia i els joc d'inventar històries van omplir les seves classes. 

 

Franz Kafka i els contes a la carta

En Gregori rep una carta de la seva mare des de Berlin. Mentre hi sigui de viatge li enviarà cartes en les que li explicarà la història d'un escriptor, Franz Kafka, que va fer de carter de nines. 


 

02 d’abril 2013

Una mà de contes (1)


És 2 d'abril i Andersen hauria bufat infinitat d'espelmes, i ell, tan sensible a les crítiques, s'hauria quedat blanc d'espant i alegria en saber que avui, en el seu honor, es celebra el dia internacional del llibre infantil i juvenil. Per això us vull començar a explicar la meva experiència com a guionista-contista.

Una de les feines més boniques en les que vaig treballar el 2012 és el programa Una mà de contes. S'emet des de fa 11 anys a la programació infantil de TVC, ara al Canal Super3. L'encàrrec em va fer saltar de contenta perquè feia molt de temps que tenia ganes de col·laborar-hi, però quan el Manuel Barrios, el director, em va explicar de què haurien d'anar els contes confesso que em vaig escagarrinar. Per primera vegada es volien dedicar a persones reals, més concretament a escriptors, i un d'ells era Kafka. Glups.

El primer pas va ser xerrar. Sobre el programa, sobre llibres, sobre quins autors volíem parlar, del tractament... Kafka era un desig del Manuel que volia introduir un autor cabdal per acostar-lo als més petits, a partir de l'anècdota tan coneguda del carter de nines, per tal que quan fossin grans, potser recordessin aquell conte que van veure al Super3. M'havia llegit el llibre del Jordi Sierra i Fabra (Kafka cartero de muñecas. Editorial Siruela) així que, en principi, el plantejament era explicar-ho, però hi vaig afegir tot d'el·lement kafkians, com el nom del nen, Gregori, o allò que visita la nina viatgera (La muralla xinesa, Amèrica, un castell que no es pot visitar, un guàrdia que multa sense motiu) i les cartes. Perquè ja que Kafka va jugar a enviar cartes jo també ho faria. 

 

Després vam decidir els altres 4 autors. Vam decidir que fossin autors canònics i que també n'hi hagués que fossin d'aquí. Després d'elaborar una llista vam triar: Lola Anglada, Joan Amades, Pere Calders i Gianni Rodari.

El motiu? Lola Anglada perquè té un món propi per explicar. Va ser una gran figura del seu temps que va dedicadar gairebé exclusivament la seva feina als infants. A més ens oferia la possibilitat de mostrar la feina d'algú que escriu i, alhora, dibuixa. Però, ai, confesso que també va ser perquè em té el cor robat. 




Joan Amades perquè sense la seva feina de recol·lector de tradicions, cançons i rondalles ara no sabríem d'on venim. I perquè ens vam enamorar de la seva imatge dalt d'un ruc, recorrent el país. 



Pere Calders perquè es celebrava l'Any Calders (junt amb el de Tisner i Sales), i era l'oportunitat de jugar amb algú que va ser molt juganer i que també va escriure algunes narracions per a nens.




I Rodari perquè tant al Manuel Barrios com a mi ens semblava de justícia reivindicar la figura d'algú que va creure cegament en la creativitat dels nens i nenes. 

 

Un cop triats em vaig documentar sobre els 4 autors, perquè de Kafka ja sabíem què volíem explicar. I de la documentació en van sortir 4 sinopsis que vaig presentar al Manuel. Entre tots dos vam modificar-les fins a definir el que seria l'escaleta, que desenvolupada i escrita per mi es va enviar a l'il·lustrador, el Leo Mariño.

Vam fer una reunió tots tres per parlar sobre com vèiem les escaletes, vaig passar alguns contes de la Lola Anglada i el Raspall de Pere Calders il·lustrat per la Carme Solé Vendrell i en Leo es va posar a treballar. Ell i el Manuel van fer sessions de treball a mesura que els dibuixos anaven prenent vida. I quan els capítols ja estaven gairebé enllestits en el que s'anomena un premaster me l'enviava i jo, sobre aquell màster, escrivia la veu en off definitiva. És, per tant, un procés diferent semblant a un ball de saló, en el que molta gent es posa d'acord per ballar una cançó, en la que al principi l'il·lustrador s'ajustava al meu text per acabar jo ajustant-me a la feina de l'il·lustrador. Aquest darrer text ja té, però una volada literària, tot i que està escrit per ser escoltat, no llegit, en el que vaig procurar ser visual, àgil i, alhora, usar paraules diferents, un xic complicades (molt poquetes) seguint el precepte de l'Emili Teixidor segons el qual cal que els lectors (en aquest cas espectadors) llegeixin/sentin paraules noves. I que no passa res si no les entenen!

En algun cas el Marc Escolies, realitzador, em va haver de demanar que escurcés el text perquè m'havia allargat massa. Però en general, amb anar llegint alhora que veia la imatge (tot i que amb més material del que al final es fa servir) n'hi ha prou per encertar la llargada i el ritme.

I per acabar vaig assistir a algunes de les sessions de gravació de la veu en off. Als 5 contes d'escriptors la veu la va posar la Lídia Juste, una artista, amb qui vam riure de gust al capítol dedicat a Joan Amades. Dic riure perquè el conte va patir algun canvi i va ser necessari que afegís text allà mateix. Vaig marejar una mica a la Lídia però l'experiència de crear guió per ser dit a l'instant va ser elèctrica, esgotadora i bonica.

La feina s'acaba a la sala de mescles, amb la tria de la música i la barreja de tots els elements sonors.

Els contes són:

Kafka, contes a la carta
El somni de Lola Anglada
Pere Calders i les golfes de Can Mauri
Hi havia una vegada... Joan Amades,
Gianni Rodari i els contes fantàstics

Els podeu veure en emissió i, properament, estaran disponibles a la web del programa perquè els podeu consultar i gaudir sempre que us vingui de gust.

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)