07 de novembre 2011

L'oracle


Parlo amb una amiga sobre informàtica, blogs i altres enigmes i li revelo el meu secret: Google. És el meu oracle de Delfos. El lloc on peregrino i em postro per escoltar les respostes als misteris. A la finestreta del cercador hi formulo preguntes tan transcendentals com «penjar vídeo a blogger» o «insertar presentació diapositives» o procuro desxifrar conceptes que em neguitegen com «seguidors» o «comptador de visites». Google, llavors, respon. No ho fa de forma directe. A l'oracle de Delfos tampoc sorties amb un escàner de l'ànima complert. Les respostes necessiten d'una esporgada, d'una visió profunda del món, de paciència. I així i tot t'aboquen més d'un cop a l'error. Però a força d'insistir, a força de provar, a força d'equivocar-te, te'n surts.

La darrera vegada va ser dimecres passat. A la matinada va caure una tempesta inesperada a Barcelona i l'ordinador, al matí, semblava difunt. El meu meravellós Imac de la punyeta semblava convertit en l'objecte decoratiu més car de tot el despatx. Gràcies a un prehistòric PC vaig aconseguir contactar amb l'oracle per tal de formular-li la pregunta que em tenia amb el cor encongit: «Imac fallo eléctrico no funciona» (ja em perdonareu, però la recerca en català no va resultar fructífera) i l'oracle va parlar. Ho va fer en forma de resposta a un usuari d'un fòrum, desesperat per la mateixa causa que jo. L'home afirmava que després de vuit hores amb l'ordinador apagat aquest s'havia descarregat d'electricitat i havia tornat a funcionar amb normalitat «¡pero vaya horitas de susto he pasado!». Incrèdula de mi vaig contactar amb un servei tècnic que van confirmar la teoria. Això sí, van afirmar, si al matí no s'encén, malament. No vaig poder esperar al matí. Vaig recordar al paio del fòrum i a les vuit hores vaig prémer el botó. Ara ja sé quin és el soroll que va fer Llàtzer en ressuscitar: un crepitar deliciós. El mateix que va fer l'Imac en tornar a la vida. De nou l'oracle havia fet diana.

Sí, peregrinar a Delfos tenia la seva gràcia, però ara tanta despesa en avions no es sostenible, i per com va Grècia sospito que Delfos deu tenir el canal de comunicació còsmica embussat, però tenim Google a mà per ajudar-nos a crear espais com aquests. Un blog que aviat necessitarà una reforma, perquè s'ha convertit en un lloc on hi parlo de tot sense ordre ni concert: de guió, de llibres, d'animació lectora, del que em surt dels nassos, d'articles... Un dia d'aquests realitzaré la pregunta «migrar blogger a wordpress» o "ordenar etiquetas" i endreçaré tota la casa per temes, pestanyetes o el que l'oracle em respongui.

Això serà després de festes, que, ves per on, el final d'any m'ha vingut carregadet de feina de tota mena i no seré jo la que em queixi. Tot el contrari. Mentre, provaré de fer una cosa que no he fet gaire, escriure entrades curtes, perquè no crec que tingui gaire temps per més, i em sap greu deixar aquest espai en pausa. Però no ho crec, perquè sempre em queda el recurs de consultar l'oracle i penjar-vos enllaços interessants i comentar-vos-els. Però si no fos possible, que tingueu una bona entrada a l'any 14 d.g.

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)