06 de setembre 2011

L'estruç




Oh, bonic, bonic setembre. Les borses segueixen la seva GR Cel-Infern i em descobreixo tancant les ràdios al tercer titular catastròfic ( i si estic a la dutxa i no arribo a botó de power canto amb pulmons de Michael Phelps el primer que se m'acut). Quan llegeixo els diaris agraeixo al cel la presbícia que se'm va aparèixer el dia després de fer-ne quaranta, ara fa dos anys, que m'impedeix saber la magnitud de la tragèdia escrita en lletra petita. Hi ha vegades, però, que no puc evitar assabentar-me del nivell exacte del desastre perquè qui me n'informa és un bon amic que s'ha quedat sense feina o una col·lega a qui han enredat els de la productora de torn o un correu de qualsevol persona que em demana feina, a mi. Llavors m'ametrallo en silenci amb la paraula zafa, que segons el llibre que vaig llegir fa temps La maravillosa vida breve de Óscar Wao de l'escriptor dominicà Junot Díaz, et protegeix del fukú, el mal d'ull caribeny. O rumio allò que mai he estat capaç de rumiar, decidir amb antelació els cinc menús pel dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres de la setmana que ve (divendres pizza). Tot val per construir una barrera protectora als ions negatius que plouen de tot arreu.

Sí, ho sé, no cal ser etòloga ni psicòloga per adonar-me que faig l'estruç. Que el món continuarà sent un cagarro cuit malgrat amagui el cap al cinema, als llibres, a les sèries. L'imperi romà s'enfonsa per molt que em concentri en les persones que m'estimo o cusi ninotets de vudú florejats amb farbalans per aquelles que m'han pres el pèl i la cabellera. Però fa suportable el dia a dia mentre no arriba el moment inevitable en el que hauré de mirar cara a cara a Medusa. Llavors, gràcies a fer l'estruç, podré alçar ràpida i àgil el braç, gens contracturat per culpa del mal rotllo mundial, i brandaré davant del monstre el mirall que em salvarà. I si no, seré la primera estàtua amb cel·lulitis, mira.


1 comentari:

Anònim ha dit...

Caram!, aquest escrit em sorprèn d´allò més.
Ben sabut és que la recuperació d´un malalt comença pel reconeixement
de la seva malaltia.Ara cal demanar consulta amb els metges
adequats per començar el tractament.Necessitaràs molta força de
voluntat i tindràs més d´un desengany al descobrir la veritat sobre
el "poder pastoral" que et domina.
Jo recomanaria visitar al Dr. Heidegger, al Dr. J.Paul Sartre i per
finalitzar amb el genial Dr. M. Foucault.En el cas d´en Michel és
important esmentar la seva conclusió sobre la "contraconducta",
la "crítica" i l´"espera".Naturalment no t´oblidis d´afegir-hi
una mica d´esperança: M. Bakunin i P. Kropotkin et poden ser de gran
utilitat.
De fet, el que exposes en aquest escrit ja té una certa connotació
platoniana, descrita en el "mite de la caverna".
Un cop t´atreveixis a aixecar el cap, ja no hi haurà marxa enrera,
estaràs sola i el "dubte",serà la teva nova "religió".
Sort!