24 de novembre 2009

L'origen


La imaginació és democràtica. Aquesta és la seva major virtut. Sona com un salm responsorial o un mantra per a creatius amb la moral baixa, però és veritat. Quan vaig per les escoles i ho deixo anar, els nens i nenes no s’ho creuen. Els dic que la imaginació i el potencial per fer-la créixer ens ve de sèrie i em miren desconfiats, com si els volgués vendre deu metres d’enciclopèdia.

La persona que millor ho ha enunciat ha estat el filòsof José Antonio Marina en el seu llibre escrit conjuntament amb María de la Válgoma “La magía de escribir” (Plaza y Janés). Marina ha arribat a empescar-se una fórmula matemàtica que vindria a ser una cosa semblant:

Imaginació = memòria + les operacions mentals per treure rendiment de la memòria + les ganes d’imaginar + el desig de fer coses noves + el criteri per saber triar allò que és bo de tot el que hem imaginat

De tota la fórmula el que més m’agrada és l’apartat en que parla de l’origen, de la mare del corder. I quina és? La memòria. Res del que inventem sorgeix de l’invisible, tot està al nostre cap perquè ho hem vist, ho hem escoltat, ho hem llegit o ho hem viscut. M’agrada que en la imaginació no hi hagi ni gota de màgia. Aquesta visió científica d’un moment que sí té un punt esotèric. Tot el que escric parteix d’alguna cosa que ja sabia. A fregir espàrrecs la imatge del llampec que m’il·lumina amb una idea genial. Si el llampec ens ha fulminat ha estat perquè l’hem convocat amb el nostre cervell, les nostres ganes d’imaginar i de fer alguna cosa nova i amb el nostre bon sentit per decidir si el llampec ens du una idea aprofitable o un xiclet mastegat.

La imaginació és democràtica i aquesta és la seva major virtut i també el seu major defecte perquè la gent no està obligada a fer-la servir. Una llàstima.

06 de novembre 2009

Mico Pallofa

Algú ha penjat una peça del programa Mic3 al Youtube i com que van molt buscats aquí la deixo. El guió és de servidora, editat pel Manel Trias i la Laia Gimó. A veure si algú encerta qui és el mico Pallofa. Una pista, fins ara no era un personatge televisiu.


http://www.youtube.com/watch?v=L6ohwSq1jZ0

03 de novembre 2009

No sin mis Barbies




Aquí os dejo el último cuento que he escrito para público juvenil y publicado en la revista CLIJ de este mes de noviembre. La ilustración la firma Fernando Vicente.

No sense les meves Barbies




Aquí us deixo el meu darrer conte adreçat a públic juvenil i publicat a la revista CLIJ d'aquest mes de novembre. La il·lustració la signa Fernando Vicente.






"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)