28 de març 2009

Lost - Cinquena temporada

Detecto que Lost ja no està de moda. Als Estats Units l’audiència ha baixat força i el programa American Idol (l’OT de EEUU) el guanya sense problemes. I aquí, entre la gent que seguim la sèrie via Internet, la cosa està una mica fluixa. Intento parlar amb antics seguidors d’algun dels capítols, o de les noves trames, o de com va la temporada, o de la bogeria, de la malatia, vaja, i rebo respostes com ara “m’he desenganxat”, “no em va agradar el primer capítol i l’he deixat de veure”, “ja el veuré més endavant”, “me n’he cansat”. I ho escolto amb comprensió i, alhora, incredulitat perquè... companys, companyes... hem arribat fins aquí i ara ho deixem?! Noooo. Tampoc cal seguir-ho al minut, com servidora i la rècula de bojos que encara ens veiem el capítol ni vint-i-quatre hores després que s’hagi emès a Estats Units. No, això tampoc cal, però hi ha sèries que demanen fidelitat i lleialtat. Que va més enllà del valor intrínsec del guió... És pura addicció.

12 de març 2009

Una bona excusa



He estat de viatge a l’Argentina (Buenos Aires i Iguazú). Els preparatius (enllestir feina, nens, maletes,..), el viatge en si i la tornada han fet que porti dies sense escriure al bloc. Però, és clar, tenia excusa.

Ha sigut un viatge interessant, curt, intens i amb moltes coses per explicar i per veure. Argentina és un altre món. Al costat de Buenos Aires Barcelona és petita, neta, organitzada i poc emocionant. Costa viure a Buenos Aires, però per visitar és una ciutat fantàstica. Amb mil coses per fer, per veure i per viure, perquè Argentina és un país on passen coses. Coses bones i coses no tan bones, però et passen. O les veus que passen. I malgrat la crisis bestial i permanent en la que estan instal·lats (als seus ulls la nostra és una crisi petita i ridícula, i els nostres neguits, insignificants) a Buenos Aires els teatres emplenen, a les llibreries hi ha força gent tafanejant i comprant i es fa i es consumeix cinema de ficció i documental. La televisió també té productes ben fets, que mesos després apareixen adaptats a les nostres cadenes, com Lalola, o Los simuladores, o CQC. En aquests moments la sèrie de moda és Los exitosos Pells. Recordeu-ne el nom perquè potser aviat creuarà l’Atlàntic. El viatge en sentit contrari, però, no es fa mai. O gairebé mai.

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)