29 de setembre 2008

Ajuts a les famílies amb nens i nenes

Atenció a totes les famílies que han sol·licitat l'ajuda de la Generalitat en concepte de prestació a les famílies amb nens i nenes. Si l'heu demanat en anys anteriors no us confieu. La Generalitat et diu que t'enviarà automàticament la documentació i només l'hauràs de confirmar però NO sempre és veritat. A casa hem deixat de rebre la confirmació tot i haver-nos donat d'alta d'usuaris de l'administració oberta. El sistema no funciona. O com m'han dit al departament corresponent, funciona però es pot millorar. De fet a l'odre que regula els ajuts s'especifica que la documentació s'envia en els sis primers mesos i que en cas de no rebre-la és obligació de les famílies facilitar les dades a la Generalitat. Molt d'internet i molta mandanga però apunteu manualment a l'agenda que cal sol·licitar l'ajut. Millor presencialment i amb segell inclòs.

Llibres per tot arreu

Llibres a la tauleta de nit. Llibres al lavabo. Llibres al menjador. Llibres dins de calaixos. Llibres al despatx. A la cuina... Aquest cap de setmana m'han regalat el llibre "Una lectora poc corrent" d'Alan Bennett que explica com la reina d'Anglaterra es converteix en una lectora voraç i com aquest nou costum afecta a la seva visió del món. La reina d'Anglaterra, tal i com explica el llibre, no renta, no cuina, té els nens criats (bé o malament) i pot dedicar-se a llegir, fins i tot, mentre saluda des de la carrossa gràcies a una refinada tècnica de dissimul. Vaig tancar el llibre i el munt de llibres que tinc a casa pendents de llegir van caure de cop sobre el meu cervell. M'he fet una promesa que faig pública per temor a no complir-la. M'estaré tres o quatre mesos sense comprar, demanar, prestar cap llibre més. Un cop passat aquest període miraré com està el rebost i valoraré què fer. Ara mateix ric bastant amb el Pomponio Flato. Continuarà.

23 de setembre 2008

Pàgines d'economia

Agafo el diari del diumenge i pesa. Costa de doblegar a causa d’un interior ple de pàgines extres i suplements. Així que l’aprimo i separo les pàgines roses d’economia, els classificats, els anuncis encartats i el suplement dominical. Com acostuma a passar, reüllo e diari en porcions petites, interrompuda per urgències quotidianes. No és fins a les nou del vespre, que ajaguda al llit, entomo el diari i els seus satèl·lits per llegir-lo com cal. I ja va per tres o quatre vegades que m’aturo en les pàgines d’economia. Llegeixo el titular que m’arrossega a l’interior d’un article i d’aquest a un altre i un altre. Em queda poc temps per llegir la resta del diari però m’adormo amb la convicció que m’han ofert una informació més directa i pràctica que cap pàgina de política. He descobert què són els “Fons Sobirans” (Fondos Soberanos), o dit d’una altra manera, les peles que els sobren de les vendes del petroli o de les exportacions a països tant democràtics com els Emirats Àrabs o Xina, que s’inverteixen en empreses de tot el món. En empreses de casa nostra. I el pitjor de tot és que se’ls necessita perquè les empreses no s’enfonsin. No tots els Fons Sobirans pertanyen a països amb una vida política tant estimulant, però la major part del diner sí. També he entès una mica més (una miiiica) la crisi de Wall Street, a la que ara podriem anomenar Casa de Barrets Street. O Germans Dalton Street. O... I avui mateix un titular d’un diari digital que parla sobre l’estancament de les altes de ADSL em descobreix que es prepara una nova llei (una llei revolucionaria!) que obligarà a les empreses a complir un 80% del que prometen. Estem salvats! L’Estat vetlla per nosaltres! Això sí, un 80%.

15 de setembre 2008

Oració als óssos Yogi i Apà




Óssos savis,
Yogi i Apà
Ajudeu-me aquest curs
A no accelerar.

A viure el camí
Del riure i el dormir,
De l’estoic i el zen,
De l’epicuri intel·ligent.

Gurús del bon vivant,
Mestres del narianant,
Envieu-me pau i tranquil·litat
Si m’ataca l’ansietat

Gràcies

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Amics monstruosos" finalista del 11è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)