28 de febrer 2007

Oració a Pippi Langstrumpf


La Pippi, el señor Nilson, Pequeño Tio, el Tommy, l'Annika i la cola Konrad van introduir la subversió al pis de barri de Gràcia, quan Gràcia era de color gris, tenia les voreres plenes de cotxes aparcats al damunt i al carrer Virtud i Leopoldo Alas encara hi havia llambordes. La Pippi era tot el que volíem ser. Feia tot el que volíem fer. I, estranyament, ningú ens prohibia veure-la.

La Pippi vivia sola. No necessitava cap adult i tenia una força sobrehumana. Al seu costat Superman era un paio amb força problemes psicològics.

Potser els sociòlegs estan equivocats. Les noies de la nostra generació no volem ser superwomans, volem ser la Pippi i fer tot el que ens vingui de gust sense renunciar a res. Però, és clar, acabem esgotades. I massa vegades seguim el model de la complidora i perfecta Annika, o del responsable Tommy. Així, que, noies, resem:

Pippi, siguis on siguis
inspira'ns i ajuda'ns a recuperar el bon camí
Il·lumina’ns en la bogeria i l’alegria
En l’amistat i la valentia
Foragita del nostre cor
Tota ombra de mal humor
I torna’ns la fe en la subversió
I l’esperit de la rebel·lió

Amén i amb cola Konrad anem!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Llegir la teva reivindicació de la Pippi i la lectura que en fas... m'ha encomanat tota l'energia del món! Aquí, al Sud del sud, acaba de començar el dia i no hi hauria hagut millor manera de fer-ho!! Gràcies!!! La oració que proposes serà degudament impresa i penjada sobre el meu escriptori, exactament a l'alçada dels ulls, per tenir-la ben present. És estupenda. Ets estupenda. BRINDO PER LA REBEL·LIÓ ALEGRE.