19 març 2014

L’últim violí




El conte L’últim violí no és només un conte.
És la feliç continuació dels 14 anys de relació entre una editora, la Montse Ingla, i una escriptora, jo mateixa.
És un inici, perquè amb aquest títol la Montse Ingla i l’Antoni Munné, editors d’Arcàdia, obren una col·lecció adreçada a infants, La meva Arcàdia, amb la voluntat de fomentar l’esperit crític entre els lectors més joves. Els altres dos títols són: El mirall, escrit per Jaume Cela i Juli Palou i il·lustrat per Cristina Losantos i Les mans de la Blanca escrit per Meritxell Martí i il·lustrat per Xavier Salomó.
És la suma de dos desitjos, la d’escriure un conte que d’alguna manera parlés del món i l’experiència vital del lutier David Bagué, veí del barri amb qui comparteixo algunes coneixences, i al que de tant en tant li deia “no tinc nocions musicals, i desconec el teu ofici, però un dia m’agradaria escriure un conte que en parlés”.  I el desig d’Arcàdia de parlar als nens i nenes del concepte de suficiència, de saber que ja se’n té prou d’alguna cosa i que no cal tenir-ho tot. D’una forma instintiva, quan la Montse Ingla em va proposar el projecte vaig saber que allà hi havia la història d’un lutier. I malgrat en alguns moments vaig dubtar del meu bon nas, al final L’últim violí ha fet realitat la suma dels dos desitjos.
I és, també, la meva segona col·laboració amb l’il·lustrador Gabriel Salvadó, que també va il·lustrar el meu conte La llista d’aniversari (Editorial Cruïlla). De nou els dibuixos del Gabriel catalitzen l’humor, la tendresa i l’emoció de la història. 

Ara només cal que a partir d’avui, quan el conte ja és a les llibreries, els lectors vulguin saber per què a l’Octavi li agrada tant l’ofici del seu pare. De qui són els dits que ballen claqué. Si l’àvia pot viure sense els seus mitjons vermells. Què vénen a oferir al lutier, a canvi de molts diners, els horribles trenetes, una parella de col·leccionistes molt peculiar. 
El David Bagué em va regalar una ànima, aquesta petita peça de fusta sense la qual els violins no sonarien de la mateixa manera. L'he feta aparèixer al conte, és clar. Però espero haver dotat a L'últim violí d'ànima pròpia.


L'últim violí, un conte d’Anna Manso
Editorial Arcàdia
Il·lustracions de Gabriel Salvadó
Introduït per Ferran Sáez Mateu   

A partir de 7 anys








31 gener 2014

Al club de lectura



Els esperava a la biblioteca La Fraternitat de la Barceloneta. Era la segona sessió del club de lectura i pensava parlar dels somnis. El llibre escollit és Una noia N.O.R.M.A.L. i altres animals (Cruïlla) i a les protagonistes se'ls compleix un desig: compartir pis. Per això els vaig fer escriure en un paper el que voldrien que els passés quan fossin adults. Va haver qui ho va escriure en tres segons, qui va dubtar si confessar el que volia o no, i qui va trigar en escollir de tants que en tenia. Al final vaig llegir el que havien escrit d'un en un, i els nois i noies de sisè de l'escola Mediterrània van haver d'endevinar qui dels seus companys era el propietari d'aquell somni. Va haver-hi alguna sorpresa. La quantitat de noies que volien ser mestres va sobtar a més d'un. Però quan vaig llegir «vull quedar-me aquí amb la meva família» tots menys jo van saber qui ho havia escrit. Era l'A. La setmana que ve marxarà a viure a Londres. Va deixar el Pakistan per instal·lar-se a la Barceloneta i ara la crisi empeny la seva família a tornar a marxar. Alguns companys de classe no ho sabien i els va saber molt greu, tot i que no deu ser el primer amic que viu la mateixa experiència. Vam quedar que li escriuríem correus electrònics explicant-li què fèiem al club de lectura i li vam regalar el llibre perquè se'l pogués endur i acabar la lectura. 

La meva intenció era connectar els llibres i la vida i la vida es va aparèixer, crua. També bonica. En acomiadar-se li vaig desitjar sort. «Gràcies Anna Manso» em va respondre. Gràcies A. 

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)

La continuació de "El Fittipaldi" segons els nens i nenes de Borredà

Canelons freds al TAGS

Canelons freds a Icat Fm

Canelons freds a l'hora del lector

El dia 22 d'abril Carles Álvarez va recomanar "Canelons freds" a l'hora del lector