24 abril 2015

Un Sant Jordi irrepetible


Sant Jordi és un dia dolç, eufòric, esclatant, emotiu i alhora tots els escriptors sabem que també ofereix amargura, decepció, estupor, emprenyament. Ahir al matí l'Escola Lurdes, la meva escola, em va dedicar els Jocs Florals i el que vaig viure va contenir tant de tot el millor, que aquelles hores m'han compensat per tots els moments durs de Sant Jordis passats, presents i futurs.

Són molts els moments que recordo. Com els dos dies que he passat visitant tots els cursos, des dels petits de P3 als ganàpies de 6è. M’ha divertit explicar el mateix, el meu ofici i la capacitat innata que tenim de crear i imaginar, adaptant el llenguatge i el mètode a les diferents edats. Per als més petits duia el conte del Joc de les paraules, una petita narració no publicada que tinc escrita per aquestes ocasions. Per als mitjans he tret a passejar la meva estimada caixa d’eines i als més grans els he passat un power point sobre creativitat. No només he treballat jo, però. He aprofitat per fer-los jugar a inventar, i a partir d’un inici de conte escrit per mi cada curs a partir de P5 ha continuat la història fins a tancar-la. El resultat és una narració que tota l'escola s'ha sentit seva, amb elements del dia a dia i de la quotidianitat a partir de l'extraordinari.

Ahir, però, va ser el dia gran, l’acte de celebració dels Jocs Florals. Ja m’havien avisat que dugués el mocador, però no sé si estava preparada per rebre tant. Només entrar hi havia tres plafons amb fotos i dades de la meva vida i, com cada any, els nens i nenes duien l’emblema guanyador, aquest any amb un cor, una rosa i un llibre amb un dibuix de la meva cara amb les ulleres de 3D a la coberta. I ja a la sala d’actes em van sorprendre amb un petit muntatge audiovisual sobre la meva biografia, amb fotos de quan anava a l’escola (gràcies Vero, Eva i Francesc!), farcit de paraules boniques sobre els meus llibres i la visita feta a tots els cursos. Després em van convidar a pujar per parlar. Sort que ho portava preparat... no em volia oblidar de dir que sento que els fonaments del que sóc estan fets del que hi va aportar la meva família, però també, i molt, del que va representar l’escola. Sóc afortunada d’haver viscut uns anys escolars fèrtils, intel·ligents, amorosos i diferents. I vaig convidar als nens i nenes a seguir llegint per seguir imaginant i pensant per si mateixos i a fer-ho creant la seva biblioteca personal. En acabar vaig llegir el conte escrit per tots plegats i després vaig poder sentir els poemes i contes guanyadors dels Jocs Florals i vaig pensar que la nova fornada de lectors i escriptors, de ciutadans creatius, estava assegurada. I ja per finalitzar em van tornar a convidar a pujar a l’escenari (el “vols pujar amb mi?” del jove presentador que m’oferia el braç el recordaré sempre) per regalar-me un ram de roses espectacular, una edició del conte conjunt amb els dibuixos originals fets per alguns alumnes i una llibreta amb un bolígraf perquè segueixi apuntant idees. Els vaig prometre que si ells seguien llegint jo seguiria escrivint, perquè així tot seria més fàcil. En acabat i mentre em refeia amb un esmorzar de Sant Jordi vaig signar llibres que de forma espontània havien dut alguns alumnes, i abans de marxar vaig tornar a la sala d’actes per explicar el conte conjunt als petits de P3, P4 i P5, massa menuts per aguantar l’estona llarga dels Jocs Florals.

Van ser unes hores on vaig rebre l’estimació i el caliu de tota l’Escola, així, en majúscules. Una energia potent capaç d’anorrear qualsevol núvol gris i que duré dins meu per sempre. 

Gràcies de tot cor a tots els nens i nenes, a l'equip de mestres, als pares i mares que s’han acostat per explicar-me com ho han viscut els seus fills, a la Comunitat Filipense (quines dones tant extraordinàries), als amics i amigues que van ajudar de forma invisible i a la meva família, que va ser testimoni d’un Sant Jordi irrepetible. 











18 març 2015

Uns quants lectors i lectores... i altres animals



El dilluns 2 de març, ben d’hora, ben d’hora i acompanyada de la Roser Bujons, professora del SES Sant Llorenç, vaig enfilar cap a Sant Llorenç de Morunys per trobar-me amb els alumnes de 1r i 2n d’ESO del petit institut d’aquest poble del Solsonès. Que sigui petit no vol dir que no sigui potent i aviat ho vaig comprovar en escoltar les preguntes que em van fer els nois i noies al voltant de l’ofici d’escriure.
Abans, però, els vaig passar un breu powerpoint sobre el procés de crear. M’agrada fer aquesta introducció per explicar que com a escriptora utilitzo la creativitat, que és un procés que es pot aprendre i que de fet és una opció de vida (que els convido a tastar). Que si es vol pot estar present en tot allò que fem, des d’inventar una recepta, fins a canviar de trajecte en tornar de l’institut a casa, fins a iniciar una investigació científica o un projecte literari.



A partir d’aquí vaig obrir el torn de paraules. A l’institut acostumen a treballar amb els llibres de lectura a l’aula socialitzats, però aquest curs s’ha provat un mètode nou. Abans de Nadal es va explicar als alumnes que vindria de visita i se’ls va convidar a comprar, demanar, aconseguir algun dels meus llibres. I en tornar de vacances els alumnes van compartir les lectures amb comentaris, dictats i lectures en veu alta. Vaig demanar a l’institut i aquest ho va acceptar de bon grat, fer arribar una carta a les famílies informant de l’activitat i recordant que finalitzaria l’acte amb la signatura de llibres, i que aquests es podien dur de forma voluntària. El resultat va ser molt bo perquè a l’hora de respondre vaig poder posar com a exemple diferents llibres dels que he escrit. Van entendre que un escriptor evoluciona amb cada nou llibre, que en cadascun hi aboques alguna cosa diferent, però que, alhora, la teva veu és sempre la mateixa.



I també valoro com a molt positiva la crida perquè els nois i noies que ho volguessin compressin llibres perquè els el signés al final de la visita. La majoria així ho van fer i van demanar-me la signatura. És un moment que m’agrada, en el que intercanvio paraules e impressions, on intento que aquella dedicatòria sigui diferent de la resta. I també ho agraeixo perquè en fer el gest de la compra sé que les famílies han valorat la feina d’escriure i tot el que comporta, i han entès que la cultura també vol de petits gestos com aquests per seguir existint.
Per acabar vull explicar una petita anècdota que té a veure amb el títol d’aquest article. Em van preguntar perquè vaig empescar-me que la Ru, la protagonista de la sèrie Una noia N.O.R.M.A.L. fos una gran aficionada als cavalls, i els vaig explicar que buscava una afició prou estranya i marciana per a una noia de ciutat. Que ja entenia que a Sant Llorenç allò era molt més fàcil, però que per una noia de barriada urbana el contacte amb els cavalls era tan difícil que esdevenia un somni de futur. I què vaig topar només sortir? Doncs sí, dos cavalls pasturant al camp de davant de l’institut! Una bona sorpresa per acabar la visita amb un somriure.



Article publicat el 17 de març al blog  Lletres 

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"L'últim violí" finalista del 10è Premi Atrapallibres (9 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)

"Una noia N.O.R.M.A.L. s'ofereix de cangur" finalista del 16è Premi Protagonista Jove (13-14 anys)

La continuació de "El Fittipaldi" segons els nens i nenes de Borredà

Canelons freds al TAGS

Canelons freds a Icat Fm

Canelons freds a l'hora del lector

El dia 22 d'abril Carles Álvarez va recomanar "Canelons freds" a l'hora del lector